El seu origen s’estima neolític, ja que s’han trobat diversos assentaments. També eren importants estratègicament ja que la resistència depenia d’ells davant un atac a castells i fortaleses.
Els aljubs son construccions que feien possible l’arreplegada del aigua en èpoques de pluja. Els aljubs tenen un important valor arquitectònic, ja que encara avui en dia ens demostra que eren construccions complexes i complicades com ho són les més antigues (les de Quartico, Piedrafita i el Mas).
Les seves localitzacions estan relacionades amb la bona accessibilitat per als animals i les persones, estan pròximes a la via i a les cases, i tenen un lloc proper on poder aprofitar les corrents generades en èpoques de pluja. El que fan els aljubs es arreplegar l’aigua de la pluja que es guarda dins del mateix, mantenint l’aigua fresca i en penombra per al seu consum.
L’aigua s’extrau a mitjançant un poal subjectat a una cadena o una corda i aquesta s’aboca en una pila que passava en una canaleta al abeurador.
Molts d’aquests aljubs es troben situats prop dels corrals i de les cases particulars fen la seva funció que era abastir en rutes i emplaçaments humans.
En Benlloch trobem aljubs en diversos estats de conservació, de base rectangular excavats en la terra o en la roca seca. Alguns exemples que trobem son: el Aljub de les Casetes, el Aljub del Camí de les Comes, el Aljub de la Rambla i el Aljub Camí del Cementeri entre altes.